Avui, us volem compartir una entrevista que hem realitzat al gerent del Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines, en la qual aprofundirem en el paper i la importància del gremi així com en la seva relació amb la nostra fleca.
El Gremi de Flequers és una institució amb una llarga història i tradició a les comarques gironines, que té com a objectiu promoure la qualitat dels productes i la professionalitat dels flequers de la zona. En aquesta entrevista, coneixerem més en detall tot el que duen a terme.
Elaboració pròpia
Entrevista a Àngel Segarra, gerent del Gremi
En aquesta entrevista, tenim el plaer de parlar amb l'Àngel Segarra, gerent del Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines i advocat. L'Àngel és un expert en el món flequers i a través de la seva extensa trajectòria professional, ens explicarà tot sobre el Gremi de Flequers i el paper de les fleques.
El gremi de flequers artesans de les comarques gironines
Què és el gremi?
El Gremi de Flequers Artesans és una agrupació lliure i voluntària de flequers de les comarques gironines que aglutina més del 80% de la fleca tradicional.
Quina és la funció principal del gremi en la comunitat de flequers artesans?
Donar eines i serveis al flequer que millorin funcionament del seu negoci. Per exemple, si no haguéssim creat "És Farina de Girona", fa 14 anys no tindríem la traçabilitat actual de les farines que utilitzem i no tindríem garantit que disposem d'un producte sostenible de km 0. Si no haguéssim fet els "Obradors de Portes Obertes", la majoria de flequers no es coneixerien. Aquests fets comporten créixer. Si no haguéssim defensat i identificat als Flequers Artesans, ara tothom faria servir aquest nom.
Com es va crear el gremi i quines han sigut les seves arrels històriques?
El 26 de gener de 1930 es va crear el Gremi a Girona, a la seu de la Cambra de Comerç de la ciutat amb la participació de 150 flequers, sota la presidència de l'Eugenio Aroles de Llers. Acompanyat d'en Martín Llonch de Girona com a sotspresident, Emilio Teixidor de Cassà de la Selva com a secretari, en Luís Tauleria de Girona com a sotssecretari, en Pedro Daniel de Salt com a tresorer, en José Bosch de Verges com a comptador, i en Jaume Dalmau, Juan Viader, en Juan Oriell Boher de Girona i en Lauro Aubert d'Olot com a vocals.
Com ha evolucionat el gremi al llarg dels anys i quines han sigut les seves fites importants?
Coneixem poc d'aquells intrèpids flequers que van decidir emprendre, però sembla que una de les principals necessitats que hi havia per agrupar-se era per crear un fons econòmic solidari per si algun flequer emmalaltia o moria poder deixar uns diners a la família per poder continuar endavant.
Després els va arribar la Guerra Civil Espanyola i amb la implantació de la Dictadura franquista va tenir un altre sentit gremialista. Es va imposar una taxa per sector econòmic el qual es dividia per províncies, així l'import marcat de la província de Girona l'havien de pagar entre els flequers de Girona. Com més flequers agremiats hi havia menys import havia de pagar cada un d'ells.
Els anys grisos va anar passant i amb el turisme van ser uns bons anys per l'expansió del sector perquè es venia el pa a quilos, sense importar massa la qualitat. A més, el preu del pa venia marcat des del Gremi. Amb l'entrada de l'estat espanyol a la Unió Europea això va canviar molt fort el sector industrial i es va eliminar el preu del pa fixat per respectar la llibertat de la competència.
L'any 2007, va entrar una nova junta rejovenida i m'incorporo jo a l'estructura de l'entitat. Veient la situació del moment s'encarrega des del Gremi un estudi sectorial de la situació de la fleca gironina, i ens deixa molt clar que si no es fa res, en 10 anys desapareixerien el sector: uf!
A partir d'aquí vam començar a treballar en 2 línies per diferenciar-nos de la gran indústria del pa. La primera línia era recuperar processos antics de llargues fermentacions per elaborar el pa. Per això vàrem fer jornades, taller i formacions perquè el flequer treballés amb aquests llargs processos que permeten augmentar la qualitat del pa. A hores d'ara encara se'n va programant en aquest sentit, destacant els "Obradors de Portes Obertes", que permet als agremiats poder visitar a altres flequers i que aquests els expliquin amb tota transparència la seva forma de treballar. La segona gran línia era disposar d'una matèria primera de màxima qualitat i de proximitat. Aquest estudi ens deia que el 70% de les farines que es venien a l'estat provenien de vaixell que entraven pel port de Barcelona i del port de València, tenint en compte que Catalunya i Espanya són territori cerealista. Per això, vàrem posar-nos a treballar, amb molts agents: administracions, farineres, productors, centre de recerca, per poder analitzar si era possible disposar d'una farina de màxima proximitat i qualitat. Per això, va néixer "És Farina de Girona" el juny del 2009 a l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries, i és un projecte absolutament vigent el dia d'avui i un dels nostres pals de paller.
El gremi i el Forn Can Corominas
Quin és el paper de les fleques dins del gremi?
El flequer té fil directe amb els membres de junta i la gerència. Les fleques poden consultar el que els hi calgui i el paper del flequer és fonamental perquè existeixi el gremi, ja que cada comentari, queixa, suggeriment i/o lloança s'utilitza per millorar.
Actualment, moltes vegades el gremi no ha d'intervenir. Un flequer exposa el seu problema en una trobada que es fa i un altre flequer li dona la solució. En aquest cas la feina del gremi és dinamitzar el grup, activar-lo quan està molt parat. Sense flequer no té cap sentit el nostre gremi.
Per què creu que és important formar part del gremi?
La pertinença a alguna cosa, ens permet no estar tan sols. I, només això ens ajuda a pujar l’autoestima i continuar lluitant dia a dia. El gremi ha de servir per estar al corrent de novetats, de noves tendències, per estar en contacte amb altres companys que fan el mateix. Només això ja dona sentit a l’entitat.
El gremi també ha de poder oferir allò que el flequer no pot fer tot sol. No hi ha cap flequer que pugui engegar i mantenir un projecte com “És Farina de Girona", o molts altres no s’atreveixen amb les xarxes socials com a eina per donar-se a conèixer. Doncs per això també hi ha el gremi.
Com defineixen la feina d'artesà?
La feina de l'artesà tal com ve definida pel departament d'agricultura, és aquella en la que intervé el màxim possible la mà de l'home. I, en el nostre sector és fonamental en gran part del procés d'elaboració i venda del pa. L'artesania ha sigut el centre de l'economia circular de màxima proximitat, ja que internament amb És Farina de Girona ja es treballa amb aquesta filosofia. Per exemple amb els camps de blat de proximitat, treballats per productors locals amb les seves cooperatives agràries, amb les farineres del territori, amb l'ajut del centre de recerca ubicat i especialitzat a la zona pels flequers artesans de la zona i que serveixen als seus clients de proximitat o aquells que venen de turisme: això és artesania.
Quines són les diferències entre una fleca artesana i una industrial?
La industrialització va permetre obtenir molt de producte en poc temps i pocs treballadors. Hi ha plantes de pa industrial que amb 4 mecànics (no flequers) fan 5.000.000 de barres al dia, a un preu ínfim que no arriba a l'euro. Per fer això, a part de l'economia d'escala, vol dir que s'ha de treballar molt de pressa, per tant, processos de fermentació accelerats amb enzims químics artificials, farines sense control de traçabilitat de qualsevol punt del món perquè siguin molt barates: pans sense cap personalitat i que ni tan sols te'ls ofereix ningú sinó que tu ho agafes d'una lleixa o d'un lineal.
Però aquesta no és la nostra guerra, nosaltres hem de fer un bon pa amb un bon procés d'elaboració i amb una bona matèria primera, i a més poder explicar als nostres clients que el nostre blat prové d'una farinera de Banyoles o de la Bisbal i que els pagesos que hi porten el blat són de Camós, Vilobí, Sarrià de Ter, Castelló d'Empúries, Sant Llorenç de les Arenes o altres pobles del nostre voltant. I, que si passegen per una via verda o un camí rural (caminant o amb bicicleta) hi poden trobar un plafó que diu: en aquest cap s'hi sembra És Farina de Girona.
Com valoren la importància de preservar les tradicions en la fabricació de pa?
Diferenciaria entre tradicions i treballar seguint sistemes tradicionals. Les tradicions com dates o moments de l'any que la ciutadania celebra efemèrides, està molt bé, i cal mantenir-les i afegir-ne de més. Ja sigui perquè ens arriben d'altres parts del món, per veïns que tenim o perquè tot l'ofici evoluciona com la societat. Fa 10 anys, era impensable que un flequer elaborés panettones, i ara n'hi ha, i a més durant el mes de desembre i gener és una important font d'ingressos. D'altra banda, recuperar formes ancestrals de treballar és fonamental, tant és així, que és una de les nostres línies bàsiques de diferenciació: seguir els sistemes de treballs antics aplicant la darrera tecnologia, com les càmeres de fermentació.
Com veieu el futur del gremi i el seu paper en la promoció i defensa dels flequers artesans de les comarques gironines?
El futur de l’entitat el veig bé sempre que l’esperit de cooperació, compartir i fer coses pels altres sense buscar un resultat immediat, tot seguint els eixos de treball. Els flequers que formen part de la Junta i jo mateix podem aportar, suggerir, organitzar cursos, jornades, o proposar solucions a problemes que estiguin a les nostres mans. Però, moltes vegades cal actuar al revés: plantejar-me què puc aportar jo al Gremi. Segur que si tots i posem una mica, no sumem, sinó que multipliquem. Tota proposta que ens arriba l’estudiem, analitzem la seva viabilitat –econòmica i logística- i, per tant, segur que continuarem suggerint eines perquè els negocis dels nostres agremiats puguin anar millor.
_______
Esperem que aquesta entrevista us hagi permès conèixer en profunditat el món dels flequers a les comarques gironines, i la importància del gremi per a la promoció i manteniment de les tradicions i la qualitat dels productes artesans. Ens veiem la setmana que ve!
Comments