Avui és un dia especial, el Dia del Pare, i no hi ha millor manera de celebrar-lo que conversant sobre un tema que ens apassiona a molts, el món del flequer. A través d'una xerrada entre en Adam i en Josep, el seu pare, explorarem les alegries i les dificultats d'aquest ofici.
Elaboració pròpia
El futur dels mestres flequers
Josep: El futur de les fleques es veu cada dia més dur, cada dia s’haurà de lluitar més. Ja ho veiem. Cada dia veiem que s’ha de lluitar més…
Adam: Sí, s’ha de ficar el coll i estar-hi dia a dia.
Josep: És un ofici en què treballem amb un producte fresc i natural, i per això, cada dia has d’anar treballant. El que estem fent és fer servir productes de proximitat, de qualitat, i fer-ho bé perquè la gent ho valori.
Un ofici que s’ha d’estimar
Josep: Perquè som pare i fill, però clar, costa trobar gent que vulgui treballar de flequer…
Adam: Clar, a casa nostra ja ve del besavi. El besavi, l’avi, tu i ara jo.
Josep: És clar, i ja ho saps tu que és dur. Els dies de festa has de treballar, no pots fer festa. Perquè són dies en què s’ha de treballar més. És completament diferent d’un altre ofici. És un ofici dur, ja ho saps.
Adam: Sí, sí. S’ha de posar el coll.
Josep: S’ha d’estimar. T’ha d’agradar i s’ha de sentir. Perquè és molt sacrificat. S’ha de dur dins. Tu vas voler seguir, perquè ja de petit t’agradava i vas dir que sí.
Adam: És el que he viscut sempre.
Josep: Exacte. Inclús me'n recordo que deies “Els meus amics surten i jo he de treballar” però com t’agradava era diferent. Tens com un gust de dir m’agrada. I per fer això ho has de dur dintre. Però costa. Perquè cada dia hi ha menys flequers.
Valorem el comerç local
Adam: Cada cop més, la gent en comptes de voltar pels carrers i anar als petits comerços, s’acostumen a anar a grans superfícies i comprar per Internet. Hauríem de buscar alguna forma d’atraure més a la gent perquè volti més pels carrers.
Josep: És clar, perquè si la gent no corre pels carrers, no entra a les botigues. Ja tens una clientela fixa que saps que sempre venen per exemple a l’hora que surten de treballar, però…
Adam: S’han de trobar incentius perquè la gent vingui més.
Josep: El que sí que veiem és que ara, cada cop hi ha més jovent que ve a buscar pa. D’uns anys ençà ho veus.
Adam: Sí, sembla que la gent ara reconeix més el pa artesà. Els hi agrada i el venen a buscar.
Fins aquí la conversa entre l’Adam i en Josep, esperem que us hagi semblat interessant, i per si la voleu veure en format vídeo, ho podeu trobar a la nostra web!
Comments